“La presència de la pagesia al territori és socialment bona”

Entrevista a Santi Pocino i Enric Ullar, agents rurals.

Vetlleu per la conservació de la natura i la protecció del medi ambient. Quin tipus de feines feu?

Les tasques que fem els agents rurals són molt variades. Venen marcades per l’estacionalitat. Ara estem a l’estiu i la prevenció i intervenció en temes d’incendis forestals és prioritària. Cal dir que tenim un país petit però molt divers. La majoria d’incendis són a l’estiu, però a comarques d’alta muntanya l’època d’incendis és a l’hivern, perquè l’herba està seca fruit del glaç i les ventades, per tant la realitat dels agents rurals a cada comarca pot variar força. Hem anat assumint tasques noves, des de totes les relacionades amb la gestió de la fauna salvatge, el tema dels incendis i de la gestió forestal. S’hi han anat afegint temes de medi ambient, de residus, temes urbanístics, temes de circulació motoritzada… El reguitzell de temàtiques és molt divers. N’hi ha que es tracten durant tot l’any i n’hi ha que són més estacionals.

Enric Ullar i Santi Pocino, agents rurals

Sovint treballeu en xarxa amb pagesos, amb ramaders… Per què és important la feina que fan ells en la conservació del territori?

La relació que tenim amb la pagesia és una relació positiva, és una relació dual. Els pagesos són qui més coneixen el territori, són qui hi viuen, són qui s’hi estan, per tant, són qui més en saben d’aquell paratge. Nosaltres són els primers a qui anem a preguntar quan ha passat alguna cosa a veure què en saben. També és cert que dins de les nostres funcions ens correspon fiscalitzar algun tipus de coses, llavors sempre busquem el punt d’equilibri perquè això no vagi en detriment d’aquesta col·laboració que hem de tenir per mantenir el territori en bon estat i tothom pugui fer bé la seva feina. Hem de tenir present que la presència de pagesia al territori socialment és bona, és bo per a tothom. És gent que està al territori, és gent que el cuida, que permet que hi hagi un equilibri, i d’això se’n beneficia tota la societat. Sovint no s’és conscient de la feina important que fa el pagès per mantenir un territori, uns paisatges mosaics, uns boscos cuidats, uns camps no abandonats, unes pastures… Compleixen múltiples funcions. Fent una comparativa més urbana, són com els jardiners del bosc.

El fet de tenir pagesos arrelats al territori és una de les millors prevencions pels incendis.

Quan arriba l’època de risc d’incendis, la presència de pagesia al territori és important. Moltes cases de pagès estan integrades dins de les ADF, les Associacions de Defensa Forestal, tenen dipòsits d’aigua per apagar focs. És una xarxa present a tot el territori que quan hi ha una incidència són els primers en arribar-hi per proximitat. Això seria l’acció directa, però és que indirectament, la presència del pagès assegura masses forestals discontínues, perquè hi ha els camps que conreen, perquè segurament fan els aprofitaments domèstics que treu combustible forestal al bosc, no és un bosc abandonat, que seria un polvorí. La pagesia té l’entorn més amorosit i més integrat.

Per quins tipus de feines us contacten els pagesos?

Danys de fauna, tramitar els permisos de foc… També fem campanyes. Ara en vam començar una per les bones pràctiques de l’ús de màquines collitadores, embaladores, perquè s’ha vist que amb el tema d’incendis de foc, una de les grans causes són petites incidències, guspires, al camp, i d’aquí es genera un foc, primer agrícola i després forestal. En aquesta època de l’any també és molt comú anar a veure el pagès pels danys que causa la fauna salvatge als conreus. És època de veda, no es pot caçar, però cada vegada més, d’una manera simplificada, es donen els permisos perquè aquests danys que es produeixen als conreus, els pagesos necessiten poder salvar la collita, i nosaltres verifiquem que existeixin aquests danys de fauna salvatge i es donen autoritzacions excepcionals de caça en període de veda.

Agents rurals

Quina responsabilitat tenim tots plegats per poder gaudir de l’entorn?

Gràcies a l’arrelament de pagesos sobre el territori tenim un entorn que tots el gaudim: el ciclista, l’excursionista, el que va a buscar bolets. Vivim en un país on la immensa majoria de la població és urbana i quan surt de les àrees urbanes i va al medi rural i a les zones naturals, bàsicament ho concep com una àrea de lleure on esbargir-se. És important ser conscient que allà també hi viu gent, que perviu amb una forma de vida rural, evolucionada, però que viu del sector primari, i que el paisatge que veiem no és una cosa natural i prou, sinó que és fruit de la interacció de persones. Ja siguin pagesos, rematants forestals, gent lligada al sector primari. I quan anem a aquests espais hem de ser molt conscients d’això. Aquest paisatge, si no hi hagués totes aquestes persones, tindria un aspecte molt diferent del que té. De vegades idealitzem el paisatge, i un paisatge sense la mà de l’home, serien uns boscos espessos, no s’hi podria entrar, perquè no hi hauria bestiar pasturant, perquè no es farien tallades… Hem de pensar que la major part del bosc és de propietat privada. Hi podem accedir, però té un propietari que té dret a gestionar-lo com cregui. Hem de ser curosos i respectuosos i no entrar amb una mentalitat urbana en espais que no es regeixen per les normes de la ciutat. Per exemple, si anem amb el gos en un lloc on hi ha bestiar, l’hem de dur lligat perquè el gos molesta el bestiar, que no hi és per fer bonic, sinó que és l’eina productiva d’una família per viure.

Què valoreu més de la feina?

La feina d’agent rural et permet ser testimoni de primera línia dels canvis que hi ha hagut al medi rural en els darrers anys, uns canvis accelerats, de la transformació de la pagesia, la irrupció d’una indústria ramadera i agrícola, eixamplament dels camps, les rompudes, tot lligat a una maquinària molt més gran, que necessita camps més grans per maniobrar millor, l’eliminació d’antigues feixes. Com agent rural estàs al territori i te n’adones com lentament el paisatge, que sempre sembla que sigui el mateix, va evolucionant. Els canvis van lligats al canvi de l’activitat econòmica, del que és rendible, el que no és rendible… El que és rendible s’accelera i amb aquest equilibri precari entre l’home i la natura.

Quin futur preveieu pel nostre territori?

El futur és incert. Sobre tot tenint en compte la volatilitat dels processos actuals. En 30 anys s’ha canviat més que gairebé en 500: tecnològicament, l’augment de població, el canvi d’hàbits, l’èxode total de camp a ciutat, el pas d’una societat rural a una societat urbana. Els canvis han estat tan grans i tan accelerats que es fa impossible de predir en un futur a mig termini cap a on anirà això. Si les tendències de l’alimentació aniran cap aquí o cap allà, si hi haurà una demanda mundial d’un determinat bé o d’un altre.

Xai de les Vilas, genètica i venda de proximitat

Fa uns dies vam conèixer en Joan, que controla i té cura de tots els xais de les Vilas (Rupit i Pruit) durant cada dia de la seva vida. Fa venda de proximitat a particulars i a restaurants. I també fa pedagogia. Amb cada venda regala una recepta per demostrar que el xai és molt més que la costella No us perdeu aquest vídeo que hem fet des d’‪#‎orgullpages‬!

En Joan Fatjó-Vilas assegura que ha tingut la gran sort de néixer a pagès, “és un ambient ideal per treballar”, diu, “estar tancat a una oficina no és lo meu”. Malgrat de vegades se sent una mica sol, reconeix que la vida a pagès el satisfà. “Controlo tot el procés de cada xai des del moment de néixer fins que marxa a l’escorxador”. Un dels valors afegits del xai de les Vilas és que la major part de la seva vida, menja herba, lliure pels terrenys del mas.

La Kombutxa

kb_gespa02_800 (1)

Què és?

El resultat de la fermentació del te kombutxa són sucres i àcids orgànics. Els llevats converteixen la sucrosa en glucosa i fructosa durant la fermentació, com a subproducte de la fermentació d’etanol. Els bacteris productors d’àcid acètic converteixen la fructosa en àcid acètic, que dóna al kombutxa el seu sabor agre tan especial, i la glucosa en àcid glucònic. Conseqüentment, el PH cau fins a 2.6. Això indica que el beuratge està a punt per a ser consumit. Si la fermentació no s’atura o s’alenteix, les concentracions dels àcids glucònic i acètic continuen augmentant, però el líquid resultant és pràcticament imbebible perquè té un gust massa avinagrat. Un subproducte addicional de la producció d’àcid acètic és la cel·lulosa, que proporciona un cau als microbis associats.

Per què pendre Kombutxa?

Potser perquè té bombolles, perquè és refrescant, perquè senta bé, perquè no duu cafeïna (amb traces de teïna) ni alcohol (menys d’un 0,5%, com gairebé els sucs de fruita). O perquè és baix en calories, carbohidrats i sucre, i és una alternativa a altres begudes (sucs, tes, begudes carbòniques, cafè, etc.).

El kombutxa a més té un munt de beneficis per a la salut: probiòtics (és una beguda viva!), aminoàcids, llevats beneficiosos (que milloren el sistema immunitari, i lluiten contra altres llevats com la candida), enzims (vitals per la vida, ajuden a la digestió i metabolisme), vitamina B (ajuda a la formació de glòbuls rojos), vitamina B6 (ajuda a metabolitzar i absorbir aminoàcids), àcid glucònic (efecte alcalinitzant, activa la producció d’àcid glucorònic al fetge amb efectes desintoxicants), àcid làctic (prevé el creixement de bacteris patogens, activa també la producció d’àcid glucorònic), àcid acètic (equilibra el ph, efectes antimicrobians, establitza el nivell de sucre en sang, activa també la producció d’àcid glucorònic i retarda la metabolització dels carbohidrats i ajuda a perdre pes).

Encara hi ha una disputa sobre els beneficis de prendre kombutxa. De fet, no hi ha cap evidència mèdica publicada sobre els efectes del seu consum en humans. Tanmateix, però, la toxicitat registrada per ingesta de beuratge és molt estranya i aillada. Cal analitzar-la a partir de mètodes moderns. La mare del te és un exemple excel·lent biofilm i els estudis químics sobre la seva cel·lulosa hauríen de dur-se a terme ja que pot ser emprada com a alternativa a la cel·lulosa tradicional en moltes aplicacions.

La investigació al voltant d’aquesta beguda demostra que té efectes beneficiosos i, el més probable, és que aquests continuïn descobrint-se els propers anys.  És evident que el te de kombutxa és una font d’una àmplia gamma de components bioactius que són digerits, absorbits i metabolitzats pel cos, que exerceixen els seus efectes a nivell cel·lular.

ls efectes del consum de te kombutxa van ser descrits pels investigadors Dufresne & Farnworth l’any 2000:

  • Detoxifica la sang
  • Redueix els nivells de colesterol
  • Redueix l’arterosclerosi regenerant les parets cel·lulars
  • Redueix la pressió arterial
  • Redueix els problemes d’inflamació
  • Alleuja l’artritis, el reuma i els símptomes de gota
  • Activa la funció del fetge
  • Normalitza la funció intestinal, equilibra la flora intestinal i cura leshemorroides
  • Redueix l’obesitat i regula la gana
  • Preveu / cura la infecció de bufeta i redueix les pedres renals
  • Estimula els sistemes glandulars
  • Protegeix contra la diabetis
  • Augmenta la resistència del cos al càncer
  • Té un efecte antibiòtic contra bacteris, virus i llevats
  • Millora el sistema immunològic i estimula la producció d’interferó
  • Alleuja la bronquitis i l’asma
  • Redueix els trastorns menstruals i les sufocacions de la menopausa
  • Millora el cabell, la pell, les ungles i la salut
  • Redueix les ànsies d’un alcohòlic per l’alcohol
  • Redueix l’estrès i els trastorns nerviosos i insomni
  • Alleuja el mal de cap
  • Millora la vista
  • Contraresta l’envelliment
  • Millora metabolisme general

El kombutxa es consumeix arreu del món com una beguda refrescant. Les diferències en les varietats de te, quantitat de sucre, temps de fermentació i la composició de la mare suposen diferències en la composició del kombutxa i en les seves activitats biològiques.

A partir de la setmana que ve en tindrem a la botiga, de l’empresa Mun Ferments !!!! Anima’t a tastar-la!!!

 

 

Orgull pagès i Mengem Osona uneixen esforços i creen la primera botiga Orgull pagès

Orgull pagès i Mengem Osona uneixen esforços i es presenten conjuntament als Premis Innovacat, presentant la primera botiga física d’Orgull pagès, en aquest cas, ubicada a Vic (Osona).

El públic ja pot gaudir de productes de proximitat en una botiga on tothom es coneix, i on tot comprant es demana i s’explica d’on són els productes que s’ofereixen, com han estat elaborats i qui els produeix. Amb aquest projecte es busca una manera més amable de comprar, on no només l’etiquetatge i l’aspecte dels productes parlin per ells mateixos, sinó que s’hi afegeixi el consell del propi ramader, artesà, agricultor o encarregat de la botiga que ajudi a comprar amb la màxima satisfacció.

La botiga també lluitarà contra el malbaratament alimentari, a través d’accions i activitats concretes. Ben aviat ens entrevistarem amb una de les persones que lidera el projecte i anirem coneixent els proveïdors del que serà la primera botiga Orgull pagès.

El carbassó, una hortalissa refrescant i versàtil

D’aquí unes setmanes ja es podran començar a collir els primers carbassons de la temporada, senyal de que l’estiu ja és aquí! El carbassó és una hortalissa refrescant i molt versàtil a la cuina. El 95% del seu pes és aigua, per això és tan hidratant i tan recomanable de consumir durant els mesos d’estiu, just quan coincideix amb la plenitud de la planta.

A part, té un alt contingut en antioxidants. Destaca especialment el contingut de vitamina C, betacarotè i flavonoides, que ajuden a tenir una pell sana i a mantenir les defenses en acció.

I a vosaltres, com us agrada més el carbassó?

Foto de https://www.instagram.com/judith_and/

Consum, però també producció i distribució de proximitat

Captura de pantalla 2014-10-02 a las 19.39.48

Sovint els consumidors paguen per un producte un import al voltant d’un 350% més elevat del que cobra el seu productor per aquest mateix aliment. La situació és cada vegada més greu pels productors, per això no és estrany llegir notícies on els productors de fruita, verdura, carn o altres aliments es queixen de que no els surten els números perquè qui marca les pautes és la gran distribució i qui s’enriqueix amb els seus productes són alguns especuladors de les cadenes de distribució. Després d’anys de caiguda dels preus en origen, els productors acusen la gran distribució de fomentar l’oligopoli.

Però, què podem fer per donar suport als productors i que no siguin els intermediaris i les cadenes de distribució qui tenen la paella pel mànec? Aquesta situació té diverses conseqüències. Per una banda fomenta la desaparició de la pagesia familiar i per tant d’una cultura i d’una diversitat agrícola molt valuosa. També fomenta condicions laborals precàries dels assalariats de les grans superfícies i dels productors; un impacte mediambiental de l’alimentació quilomètrica i apatia social davant el model de consum, producció i distribució.

El 80% dels aliments que es consumeixen s’adquireixen en supermercats, dels quals menys d’una desena d’empreses i centrals de compres controlen el 75% de la distribució. Són aliments que provenen, majoritàriament, d’una agricultura intensiva, sovint no local.

Davant d’aquesta situació és a les mans de tothom transformar aquest model de producció, distribució i consum, practicant un consum responsable i de proximitat, que suposa consumir productes i serveis fets al nostre entorn més proper. D’aquesta manera s’ajuda a reforçar l’economia local i a reduir la despesa energètica que produeix el transport de productes d’un continent a un altre. Potenciant la producció local, també afavorim la conservació d’espècies agroalimentàries autòctones en perill de desaparició i contribuïm al creixement i desenvolupament del nostre país.

L’ametlla, un aliment saludable

Ja es comencen a veure les primeres ametlles a les Terres de l’Ebre, mireu quina foto tan maca ha publicat Rafel Sampé al seu compte d’Instagram!

Sabies que el valor calòric d’un grapat d’ametlles pelades és semblant al d’un got de llet de vaca?

El 50% del pes de l’ametlla són greixos, però la majoria són àcids grassos monoinsaturats. Una dieta rica en aquest tipus de greixos té un efecte positiu sobre la regulació de contingut de colesterol i triglicèrids. Per altra banda, el 20% de l’ametlla és proteïna, una proporció similar a la de la carn, per això és tan recomanada per les dietes vegetarianes. També és la fruita seca amb la proporció més alta de fibra: el 15% de l’ametlla ho és! La fibra soluble és idònia per provocar sensació de sacietat, afavorir el creixement de la flora bacteriana i estimular els moviments intestinals.

A més a més té un contingut elevat en calci i és rica en vitamina E. Tot això fa que les ametlles enforteixin els ossos, el cor, la pell, els ulls, els cabells i altres, i des de l’antiguitat s’han fet servir per les seves propietats medicinals contra la tos, per abaixar la tensió arterial, per protegir el fetge i com a antiinflamatori i cicatritzant.

Cal saber que l’Estat espanyol és el segon productor mundial d’ametlles, ja que produeix dues tones anuals, producció que es concentra al litoral mediterrani, ben a prop, per tant, aprofitem-ho!

Descobreix més coses sobre l’ametlla, fins i tot com cuinar-la.

Consum de proximitat, consum responsable

Es parla molt del consum dels productes de proximitat, però per què es considera que és el consum més responsable? Quan parlem de consum de proximitat fem referència a la distància entre el punt d’origen i el de consum del producte, això té a veure amb l’estacionalitat i la qualitat, ja que d’aquesta manera es poden consumir els productes frescos, de temporada, amb les propietats nutritives més òptimes. També té a veure amb l’accessibilitat a la informació del producte, el seu origen, com s’ha elaborat, els canals que ha seguit, i això permet crear sinergies entre el productor i el consumidor.

A Orgull pagès apostem per un consum de proximitat, que suposa consumir productes i serveis fets al nostre entorn més proper. D’aquesta manera s’ajuda a reforçar l’economia local i a reduir la despesa energètica que produeix el transport de productes d’un continent a un altre.

L’Agència Catalana de Consum també recomana la compra de proximitat perquè d’aquesta manera tenim un coneixement més directe de la procedència dels productes, que ens permet consumir amb més garanties de seguretat i de qualitat. També exercim un consum mediambiental més sostenible, en reduir els costos energètics del transport. A més, contribuïm al manteniment de petites explotacions familiars, agràries i ramaderes, alhora que evitem l’abandonament de les zones forestals.

Potenciant la producció local, també afavorim la conservació d’espècies agroalimentàries autòctones en perill de desaparició i contribuïm al creixement i desenvolupament del nostre país.

Ester

L’Ester Gomis és filla d’una família de pagesos del Camp de Tarragona. “Estudia, filla”, li deia la seva família perquè marxés del camp. Tant ella com la seva germana ho van fer. Va estudiar FP de química, però sempre va mirar cap al “tros”. Va voler tornar a l’agricultura i va estudiar un mòdul de grau superior a l’Eca Mas Bové, per treballar a una bodega d’una cooperativa. “Al cap d’uns anys vaig canviar de feina i em vaig allunyar de l’agricultura i després d’uns quants fracassos, i que amb la maternitat perdés la feina que feia en una fàbrica vaig tenir clar que on era feliç era al bancal, i que no tornaria a treballar en una altra cosa que no fos sent pagesa. La nostra família és una família de dones fortes”, diu.

“A casa, sempre hi ha hagut majoria femenina. Hi vivíem la meva mare, jo i ma germana, l’àvia i el meu pare. En els últims anys la cosa ha millorat, ens hem casat totes dues i hem tingut dues filles totes dues. El dia a dia a casa meva és molt senzill, arreglo la canalla faig neteja per casa, i vaig a ajudar al tros al meu pare. També faig feina a l’empresa que he muntat per la venda dels nostres productes. I que ara també m’ajuda a gestionar la meva germana que ha tingut la mateixa sort que jo amb la seva feina a la fàbrica”. El futur, l’enfoca cap a impulsar Ca Rosset amb la seva germana, “fent produir les nostres terres, i fent venta dels nostres productes”. “D’aquesta manera ens podrem guanyar la vida sense dependre d’altres. Serem les nostres mestresses. Com és natural amb els anys he sentit moltes coses negatives cap a les dones, però sempre he demostrat la nostra vàlua amb fets, potser l’única cosa que envejo a l’home és que té una força física més gran. Per la resta, jo en tinc prou”.

Aliments contra el fred

col

L’Hivern té una influència molt gran en el nostre organisme. Al febrer, segurament, és quan ens sentim més decaiguts, ja portem mesos amb fred, canvis de temperatura, refredats, falta d’aire lliure, i poca llum diària. Per tant, necessitem una ajuda extra per sentir-nos sans i amb energia. Hi ha molts aliments i maneres de cuinar que tenen aquesta tasca.

Durant l’estiu, ens alimentem de manera que ens sentim refrescats de la xafogor, i la calor, per altra banda a l’Hivern necessitem aliments cal+oric per combatre, fred, tremolors i mal estar.

Verdures d’hivern

 Els aliments de temporada, tenen una importància altíssima en la notra alimentació per 3 motius principals: Nutricionalment estan en el seu punt òptim de maduresa i és evident que en les condicions òptimes per al seu desenvolupament, que les marca el calendari natural, ens aporten molts més nutrients. Per altra banda, s’ha de tenir en compte que un aliment de temporada és més econòmic, al ser de proximitat i no haver tingut processos de manteniment en càmares, o bé processos de maduració artificials. Per últim un aliment de temporada és més ecològic, ja que no ha tingut petjada ecològica degut al transport, ni s’ha sotmès a tractaments, ni ha necessitat hivernacles per poder créixer, per tant té una repercusssió molt positiva en el medi ambient.

Aliments Aliats contra el refredat

 Bledes i espinacs, carxofes, carbassa, col, coliflor, cols de Brussel·les, xampinyons, pèsols i faves, mongetes verdes, porros, card, remolatxa, rave, enciam de fulla de roure, créixens… són verdures d’hivern. Moltes d’aquestes hortalises tenen propietats mucolítiques i antisèptiques com els alls, ceba, porro

Alimets amb vitamina C i A

La vitamina C és la gran defensa del cos contra les infeccions. Les verdures de la família de les cols, les Brassicaceae, són les més ríques en vitamina C i àcid cítric.

D’altra banda, el nostre organisme necessita vitamina A per mantenir en bon estat la pell i les mucoses. La pastanaga és l’aliment més abundant en betacarotè, antioxidant que a l’intestí s’acaba transformant en vitamina A a mesura que l’organisme la necessita. Les fulles del nap, els grelos, a més de la seva riquesa en folats, vitamina C i vitamina E, contenen betacarotens en una quantitat important. Les verdures de fulla de temporada (bleda, espinacs, endívia, borratja) són riques en folats i fibra i aporten així mateix betacarotens (el color taronja està emmascarat en aquestes verdures pel pigment clorofil·la) i vitamina C (llevat de l’endívia). Igual com en la resta de verdures, les fulles més externes són les més vitaminades. El betacarotè o la provitamina A no es destrueix amb la calor, per la qual cosa aquesta substància no es veu disminuïda amb la cocció dels aliments. A diferència de l’anterior, la vitamina C és sensible a la calor i a l’oxidació. D’aquí l’interès d’incloure cada dia verdures crues en forma d’amanides o lleugerament cuinades per minimitzar les pèrdues d’aquest nutrient.

Kiwi, llimona, mandarina, taronja, aranja, fruites tropicals (papaia, xirimoia, pinya…), fruites dessecades (figues, dàtils…) són fruites d’aquesta temporada que convé consumir per proveir-nos de vitamines. De fet, l’abundància vitamínica és un dels principals senyals d’identitat de qualsevol fruita, si bé unes contenen vitamines que amb prou feines apareixen en altres. Totes les fruites d’hivern són molt riques en àcid ascòrbic o vitamina C. Els cítrics constitueixen la primera font d’aquesta vitamina, a excepció de la guaiaba i el kiwi que concentren la major quantitat d’aquest nutrient. També contenen àcids orgànics com el cítric, que els confereixen sabors lleugerament àcids. Aquest últim potencia l’acció de la vitamina C.

A més de la vitamina C, a les fruites d’hivern destaca l’elevat contingut en carotenoides, pigments vegetals amb capacitat antioxidant. En aquestes fruites també hi abunda la fibra, majoritàriament soluble: pectina i mucílags. Als cítrics, la fibra (pectina) es concentra a la part blanca que cobreix la polpa, de la qual no hi ha cap motiu per rebutjar-la. El color de taronges, mandarines i aranges l’aporta el betacarotè, del qual aprofitem les seves propietats beneficioses. El valor energètic de les fruites d’hivern ve determinat pel contingut en hidrats de carboni simples (glucosa, sacarosa i, principalment, fructosa). La proporció és diferent segons les espècies i dins de la mateixa espècie es registren variacions importants. Les més riques en sucres són les fruites dessecades (dàtils, figues seques…), seguides de les tropicals (xirimoia, nespra madura, caqui, mango i pinya tropical).