Xai de les Vilas, genètica i venda de proximitat

Fa uns dies vam conèixer en Joan, que controla i té cura de tots els xais de les Vilas (Rupit i Pruit) durant cada dia de la seva vida. Fa venda de proximitat a particulars i a restaurants. I també fa pedagogia. Amb cada venda regala una recepta per demostrar que el xai és molt més que la costella No us perdeu aquest vídeo que hem fet des d’‪#‎orgullpages‬!

En Joan Fatjó-Vilas assegura que ha tingut la gran sort de néixer a pagès, “és un ambient ideal per treballar”, diu, “estar tancat a una oficina no és lo meu”. Malgrat de vegades se sent una mica sol, reconeix que la vida a pagès el satisfà. “Controlo tot el procés de cada xai des del moment de néixer fins que marxa a l’escorxador”. Un dels valors afegits del xai de les Vilas és que la major part de la seva vida, menja herba, lliure pels terrenys del mas.

Orgull pagès i Mengem Osona uneixen esforços i creen la primera botiga Orgull pagès

Orgull pagès i Mengem Osona uneixen esforços i es presenten conjuntament als Premis Innovacat, presentant la primera botiga física d’Orgull pagès, en aquest cas, ubicada a Vic (Osona).

El públic ja pot gaudir de productes de proximitat en una botiga on tothom es coneix, i on tot comprant es demana i s’explica d’on són els productes que s’ofereixen, com han estat elaborats i qui els produeix. Amb aquest projecte es busca una manera més amable de comprar, on no només l’etiquetatge i l’aspecte dels productes parlin per ells mateixos, sinó que s’hi afegeixi el consell del propi ramader, artesà, agricultor o encarregat de la botiga que ajudi a comprar amb la màxima satisfacció.

La botiga també lluitarà contra el malbaratament alimentari, a través d’accions i activitats concretes. Ben aviat ens entrevistarem amb una de les persones que lidera el projecte i anirem coneixent els proveïdors del que serà la primera botiga Orgull pagès.

Consum, però també producció i distribució de proximitat

Captura de pantalla 2014-10-02 a las 19.39.48

Sovint els consumidors paguen per un producte un import al voltant d’un 350% més elevat del que cobra el seu productor per aquest mateix aliment. La situació és cada vegada més greu pels productors, per això no és estrany llegir notícies on els productors de fruita, verdura, carn o altres aliments es queixen de que no els surten els números perquè qui marca les pautes és la gran distribució i qui s’enriqueix amb els seus productes són alguns especuladors de les cadenes de distribució. Després d’anys de caiguda dels preus en origen, els productors acusen la gran distribució de fomentar l’oligopoli.

Però, què podem fer per donar suport als productors i que no siguin els intermediaris i les cadenes de distribució qui tenen la paella pel mànec? Aquesta situació té diverses conseqüències. Per una banda fomenta la desaparició de la pagesia familiar i per tant d’una cultura i d’una diversitat agrícola molt valuosa. També fomenta condicions laborals precàries dels assalariats de les grans superfícies i dels productors; un impacte mediambiental de l’alimentació quilomètrica i apatia social davant el model de consum, producció i distribució.

El 80% dels aliments que es consumeixen s’adquireixen en supermercats, dels quals menys d’una desena d’empreses i centrals de compres controlen el 75% de la distribució. Són aliments que provenen, majoritàriament, d’una agricultura intensiva, sovint no local.

Davant d’aquesta situació és a les mans de tothom transformar aquest model de producció, distribució i consum, practicant un consum responsable i de proximitat, que suposa consumir productes i serveis fets al nostre entorn més proper. D’aquesta manera s’ajuda a reforçar l’economia local i a reduir la despesa energètica que produeix el transport de productes d’un continent a un altre. Potenciant la producció local, també afavorim la conservació d’espècies agroalimentàries autòctones en perill de desaparició i contribuïm al creixement i desenvolupament del nostre país.

Consum de proximitat, consum responsable

Es parla molt del consum dels productes de proximitat, però per què es considera que és el consum més responsable? Quan parlem de consum de proximitat fem referència a la distància entre el punt d’origen i el de consum del producte, això té a veure amb l’estacionalitat i la qualitat, ja que d’aquesta manera es poden consumir els productes frescos, de temporada, amb les propietats nutritives més òptimes. També té a veure amb l’accessibilitat a la informació del producte, el seu origen, com s’ha elaborat, els canals que ha seguit, i això permet crear sinergies entre el productor i el consumidor.

A Orgull pagès apostem per un consum de proximitat, que suposa consumir productes i serveis fets al nostre entorn més proper. D’aquesta manera s’ajuda a reforçar l’economia local i a reduir la despesa energètica que produeix el transport de productes d’un continent a un altre.

L’Agència Catalana de Consum també recomana la compra de proximitat perquè d’aquesta manera tenim un coneixement més directe de la procedència dels productes, que ens permet consumir amb més garanties de seguretat i de qualitat. També exercim un consum mediambiental més sostenible, en reduir els costos energètics del transport. A més, contribuïm al manteniment de petites explotacions familiars, agràries i ramaderes, alhora que evitem l’abandonament de les zones forestals.

Potenciant la producció local, també afavorim la conservació d’espècies agroalimentàries autòctones en perill de desaparició i contribuïm al creixement i desenvolupament del nostre país.

Ester

L’Ester Gomis és filla d’una família de pagesos del Camp de Tarragona. “Estudia, filla”, li deia la seva família perquè marxés del camp. Tant ella com la seva germana ho van fer. Va estudiar FP de química, però sempre va mirar cap al “tros”. Va voler tornar a l’agricultura i va estudiar un mòdul de grau superior a l’Eca Mas Bové, per treballar a una bodega d’una cooperativa. “Al cap d’uns anys vaig canviar de feina i em vaig allunyar de l’agricultura i després d’uns quants fracassos, i que amb la maternitat perdés la feina que feia en una fàbrica vaig tenir clar que on era feliç era al bancal, i que no tornaria a treballar en una altra cosa que no fos sent pagesa. La nostra família és una família de dones fortes”, diu.

“A casa, sempre hi ha hagut majoria femenina. Hi vivíem la meva mare, jo i ma germana, l’àvia i el meu pare. En els últims anys la cosa ha millorat, ens hem casat totes dues i hem tingut dues filles totes dues. El dia a dia a casa meva és molt senzill, arreglo la canalla faig neteja per casa, i vaig a ajudar al tros al meu pare. També faig feina a l’empresa que he muntat per la venda dels nostres productes. I que ara també m’ajuda a gestionar la meva germana que ha tingut la mateixa sort que jo amb la seva feina a la fàbrica”. El futur, l’enfoca cap a impulsar Ca Rosset amb la seva germana, “fent produir les nostres terres, i fent venta dels nostres productes”. “D’aquesta manera ens podrem guanyar la vida sense dependre d’altres. Serem les nostres mestresses. Com és natural amb els anys he sentit moltes coses negatives cap a les dones, però sempre he demostrat la nostra vàlua amb fets, potser l’única cosa que envejo a l’home és que té una força física més gran. Per la resta, jo en tinc prou”.

Ca la Col, agricultura ecològica i de proximitat

La Laia i en Toni van deixar Sabadell i Barcelona per fer un canvi de vida i cultivar verdures ecològiques i de proximitat a Ca la Col, a Arenys de Munt, on van veure una oportunitat de fer “una transformació social real” a les seves vides. Defensen que la producció ecològica és important de cara a cuidar el territori, la salut i de posar un granet de sorra per crear “el tipus d’economia que volem”.

El fet de cultivar productes de proximitat “té molt a veure amb la pedagogia. Els clients van prenent consciència de què es produeix i què no es produeix, i això porta a reflexionar sobre el que ens trobem als supermercats cada dia”, diuen, “estem acostumats que al supermercat hi hagi una varietat de cada verdura, quan en realitat hi ha mil varietats”.

Fa dos anys que són pares de la Xènia, “nosaltres estem més tranquils en la vida quotidiana i a part li transmetem uns valors de constància, dels cicles naturals. No li ensenyem, sinó que ho aprèn vivint cada dia en contacte amb els animals, amb la terra, amb les verdures”.

La Laia reivindica l’important paper de les dones a les finques agràries, “sempre han tingut cura del petit bestiar, han desgranat, han triat la grana per la temporada següent, han collit, han fet les conserves i no s’ha tingut en compte”. Actualment, la seva feina encara queda en un segon pla, mentre continuen fent feines importants, com “portar la comptabilitat, tot el que té a veure amb Internet, i no es reconeix socialment, legalment, o fins i tot econòmicament”.

Marta

Captura de pantalla 2014-10-02 a las 14.35.32

“Tu també agafes la desbrossadora?”, “Ja pots amb la feina de l’hort?”. Aquestes són preguntes habituals que encara ara li fan a la Marta Torrecillas, després de dos anys d’haver canviat la feina d’integradora social per la de masovera a Can Bosch, a Gallifa. El canvi va ser radical. Després de preparar les feixes per cultivar, posar gallines, oques, ànecs i porcs, ara tot l’esforç té nom: La Catxaruda.

“El camp és un entorn molt masculí”, diu la Marta, “avui dia molts joves anem a viure a pagès. Abans a les masies hi vivien els avis, els pares, els néts. Ara sovint el nucli familiar és de dues persones, fet que representa molt més esforç i feina. La dona ha de saber prioritzar i valorar, perquè el modus vivendi et pot atrapar i convertir-se en esclau”.
Gràcies, Marta, per explicar-nos la teva experiència!

Mas Esclopeter, venda directa a mercat

Què en sabem de la gent que hi ha darrere les parades dels mercats? En Jordi, de Cultius Mas Esclopeter, de Brunyola, en fa 7 cada setmana. Es dedica a cultivar i a vendre els seus propis productes. Sense l’ajuda de la família no seria possible, assegura en Jordi. “Jo em dedico a fer mercats i a la tarda a preparar pel mercat. Anar a petar escarola, tomàquets, mongetes… I de plantar se’n cuida més el meu pare”.

En Jordi defensa la venda directa, “el fet de poder explicar els productes que fem, veure que agraden, el tracte amb la gent… M’agrada molt més que estar sol al camp. És diferent”. N’està orgullós, “quan els clients et vénen i et diuen que els tomàquets són bons, que l’escarola no li ha sortit amargant, que la mongeta molt tendra, això t’omple i et motiva a continuar-ho fent”.

Laia

Amb 29 anys i nascuda a ciutat, fa tres anys que la Laia va decidir dedicar-se a l’agricultura ecològica, juntament amb la seva parella. “Tu també treballes al camp o només et dediques a la paperassa?” Això mai li demanen a la seva parella, però a ella sempre. Al seu company tampoc li han demanat mai com concilia la vida laboral i la familiar. A ella sí. I és que tenen una filla de 2 anys, que passa gairebé tot el dia a l’hort, “ella està ben feliç”, diu la Laia. Feu una ullada a CA LA COL. Agricultura ecològica i de proximitat, l’hort d’en Toni, però també de la Laia!