“La presència de la pagesia al territori és socialment bona”

Entrevista a Santi Pocino i Enric Ullar, agents rurals.

Vetlleu per la conservació de la natura i la protecció del medi ambient. Quin tipus de feines feu?

Les tasques que fem els agents rurals són molt variades. Venen marcades per l’estacionalitat. Ara estem a l’estiu i la prevenció i intervenció en temes d’incendis forestals és prioritària. Cal dir que tenim un país petit però molt divers. La majoria d’incendis són a l’estiu, però a comarques d’alta muntanya l’època d’incendis és a l’hivern, perquè l’herba està seca fruit del glaç i les ventades, per tant la realitat dels agents rurals a cada comarca pot variar força. Hem anat assumint tasques noves, des de totes les relacionades amb la gestió de la fauna salvatge, el tema dels incendis i de la gestió forestal. S’hi han anat afegint temes de medi ambient, de residus, temes urbanístics, temes de circulació motoritzada… El reguitzell de temàtiques és molt divers. N’hi ha que es tracten durant tot l’any i n’hi ha que són més estacionals.

Enric Ullar i Santi Pocino, agents rurals

Sovint treballeu en xarxa amb pagesos, amb ramaders… Per què és important la feina que fan ells en la conservació del territori?

La relació que tenim amb la pagesia és una relació positiva, és una relació dual. Els pagesos són qui més coneixen el territori, són qui hi viuen, són qui s’hi estan, per tant, són qui més en saben d’aquell paratge. Nosaltres són els primers a qui anem a preguntar quan ha passat alguna cosa a veure què en saben. També és cert que dins de les nostres funcions ens correspon fiscalitzar algun tipus de coses, llavors sempre busquem el punt d’equilibri perquè això no vagi en detriment d’aquesta col·laboració que hem de tenir per mantenir el territori en bon estat i tothom pugui fer bé la seva feina. Hem de tenir present que la presència de pagesia al territori socialment és bona, és bo per a tothom. És gent que està al territori, és gent que el cuida, que permet que hi hagi un equilibri, i d’això se’n beneficia tota la societat. Sovint no s’és conscient de la feina important que fa el pagès per mantenir un territori, uns paisatges mosaics, uns boscos cuidats, uns camps no abandonats, unes pastures… Compleixen múltiples funcions. Fent una comparativa més urbana, són com els jardiners del bosc.

El fet de tenir pagesos arrelats al territori és una de les millors prevencions pels incendis.

Quan arriba l’època de risc d’incendis, la presència de pagesia al territori és important. Moltes cases de pagès estan integrades dins de les ADF, les Associacions de Defensa Forestal, tenen dipòsits d’aigua per apagar focs. És una xarxa present a tot el territori que quan hi ha una incidència són els primers en arribar-hi per proximitat. Això seria l’acció directa, però és que indirectament, la presència del pagès assegura masses forestals discontínues, perquè hi ha els camps que conreen, perquè segurament fan els aprofitaments domèstics que treu combustible forestal al bosc, no és un bosc abandonat, que seria un polvorí. La pagesia té l’entorn més amorosit i més integrat.

Per quins tipus de feines us contacten els pagesos?

Danys de fauna, tramitar els permisos de foc… També fem campanyes. Ara en vam començar una per les bones pràctiques de l’ús de màquines collitadores, embaladores, perquè s’ha vist que amb el tema d’incendis de foc, una de les grans causes són petites incidències, guspires, al camp, i d’aquí es genera un foc, primer agrícola i després forestal. En aquesta època de l’any també és molt comú anar a veure el pagès pels danys que causa la fauna salvatge als conreus. És època de veda, no es pot caçar, però cada vegada més, d’una manera simplificada, es donen els permisos perquè aquests danys que es produeixen als conreus, els pagesos necessiten poder salvar la collita, i nosaltres verifiquem que existeixin aquests danys de fauna salvatge i es donen autoritzacions excepcionals de caça en període de veda.

Agents rurals

Quina responsabilitat tenim tots plegats per poder gaudir de l’entorn?

Gràcies a l’arrelament de pagesos sobre el territori tenim un entorn que tots el gaudim: el ciclista, l’excursionista, el que va a buscar bolets. Vivim en un país on la immensa majoria de la població és urbana i quan surt de les àrees urbanes i va al medi rural i a les zones naturals, bàsicament ho concep com una àrea de lleure on esbargir-se. És important ser conscient que allà també hi viu gent, que perviu amb una forma de vida rural, evolucionada, però que viu del sector primari, i que el paisatge que veiem no és una cosa natural i prou, sinó que és fruit de la interacció de persones. Ja siguin pagesos, rematants forestals, gent lligada al sector primari. I quan anem a aquests espais hem de ser molt conscients d’això. Aquest paisatge, si no hi hagués totes aquestes persones, tindria un aspecte molt diferent del que té. De vegades idealitzem el paisatge, i un paisatge sense la mà de l’home, serien uns boscos espessos, no s’hi podria entrar, perquè no hi hauria bestiar pasturant, perquè no es farien tallades… Hem de pensar que la major part del bosc és de propietat privada. Hi podem accedir, però té un propietari que té dret a gestionar-lo com cregui. Hem de ser curosos i respectuosos i no entrar amb una mentalitat urbana en espais que no es regeixen per les normes de la ciutat. Per exemple, si anem amb el gos en un lloc on hi ha bestiar, l’hem de dur lligat perquè el gos molesta el bestiar, que no hi és per fer bonic, sinó que és l’eina productiva d’una família per viure.

Què valoreu més de la feina?

La feina d’agent rural et permet ser testimoni de primera línia dels canvis que hi ha hagut al medi rural en els darrers anys, uns canvis accelerats, de la transformació de la pagesia, la irrupció d’una indústria ramadera i agrícola, eixamplament dels camps, les rompudes, tot lligat a una maquinària molt més gran, que necessita camps més grans per maniobrar millor, l’eliminació d’antigues feixes. Com agent rural estàs al territori i te n’adones com lentament el paisatge, que sempre sembla que sigui el mateix, va evolucionant. Els canvis van lligats al canvi de l’activitat econòmica, del que és rendible, el que no és rendible… El que és rendible s’accelera i amb aquest equilibri precari entre l’home i la natura.

Quin futur preveieu pel nostre territori?

El futur és incert. Sobre tot tenint en compte la volatilitat dels processos actuals. En 30 anys s’ha canviat més que gairebé en 500: tecnològicament, l’augment de població, el canvi d’hàbits, l’èxode total de camp a ciutat, el pas d’una societat rural a una societat urbana. Els canvis han estat tan grans i tan accelerats que es fa impossible de predir en un futur a mig termini cap a on anirà això. Si les tendències de l’alimentació aniran cap aquí o cap allà, si hi haurà una demanda mundial d’un determinat bé o d’un altre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *