Orgull pagès i Mengem Osona uneixen esforços i creen la primera botiga Orgull pagès

Orgull pagès i Mengem Osona uneixen esforços i es presenten conjuntament als Premis Innovacat, presentant la primera botiga física d’Orgull pagès, en aquest cas, ubicada a Vic (Osona).

El públic ja pot gaudir de productes de proximitat en una botiga on tothom es coneix, i on tot comprant es demana i s’explica d’on són els productes que s’ofereixen, com han estat elaborats i qui els produeix. Amb aquest projecte es busca una manera més amable de comprar, on no només l’etiquetatge i l’aspecte dels productes parlin per ells mateixos, sinó que s’hi afegeixi el consell del propi ramader, artesà, agricultor o encarregat de la botiga que ajudi a comprar amb la màxima satisfacció.

La botiga també lluitarà contra el malbaratament alimentari, a través d’accions i activitats concretes. Ben aviat ens entrevistarem amb una de les persones que lidera el projecte i anirem coneixent els proveïdors del que serà la primera botiga Orgull pagès.

Consum, però també producció i distribució de proximitat

Captura de pantalla 2014-10-02 a las 19.39.48

Sovint els consumidors paguen per un producte un import al voltant d’un 350% més elevat del que cobra el seu productor per aquest mateix aliment. La situació és cada vegada més greu pels productors, per això no és estrany llegir notícies on els productors de fruita, verdura, carn o altres aliments es queixen de que no els surten els números perquè qui marca les pautes és la gran distribució i qui s’enriqueix amb els seus productes són alguns especuladors de les cadenes de distribució. Després d’anys de caiguda dels preus en origen, els productors acusen la gran distribució de fomentar l’oligopoli.

Però, què podem fer per donar suport als productors i que no siguin els intermediaris i les cadenes de distribució qui tenen la paella pel mànec? Aquesta situació té diverses conseqüències. Per una banda fomenta la desaparició de la pagesia familiar i per tant d’una cultura i d’una diversitat agrícola molt valuosa. També fomenta condicions laborals precàries dels assalariats de les grans superfícies i dels productors; un impacte mediambiental de l’alimentació quilomètrica i apatia social davant el model de consum, producció i distribució.

El 80% dels aliments que es consumeixen s’adquireixen en supermercats, dels quals menys d’una desena d’empreses i centrals de compres controlen el 75% de la distribució. Són aliments que provenen, majoritàriament, d’una agricultura intensiva, sovint no local.

Davant d’aquesta situació és a les mans de tothom transformar aquest model de producció, distribució i consum, practicant un consum responsable i de proximitat, que suposa consumir productes i serveis fets al nostre entorn més proper. D’aquesta manera s’ajuda a reforçar l’economia local i a reduir la despesa energètica que produeix el transport de productes d’un continent a un altre. Potenciant la producció local, també afavorim la conservació d’espècies agroalimentàries autòctones en perill de desaparició i contribuïm al creixement i desenvolupament del nostre país.

Consum de proximitat, consum responsable

Es parla molt del consum dels productes de proximitat, però per què es considera que és el consum més responsable? Quan parlem de consum de proximitat fem referència a la distància entre el punt d’origen i el de consum del producte, això té a veure amb l’estacionalitat i la qualitat, ja que d’aquesta manera es poden consumir els productes frescos, de temporada, amb les propietats nutritives més òptimes. També té a veure amb l’accessibilitat a la informació del producte, el seu origen, com s’ha elaborat, els canals que ha seguit, i això permet crear sinergies entre el productor i el consumidor.

A Orgull pagès apostem per un consum de proximitat, que suposa consumir productes i serveis fets al nostre entorn més proper. D’aquesta manera s’ajuda a reforçar l’economia local i a reduir la despesa energètica que produeix el transport de productes d’un continent a un altre.

L’Agència Catalana de Consum també recomana la compra de proximitat perquè d’aquesta manera tenim un coneixement més directe de la procedència dels productes, que ens permet consumir amb més garanties de seguretat i de qualitat. També exercim un consum mediambiental més sostenible, en reduir els costos energètics del transport. A més, contribuïm al manteniment de petites explotacions familiars, agràries i ramaderes, alhora que evitem l’abandonament de les zones forestals.

Potenciant la producció local, també afavorim la conservació d’espècies agroalimentàries autòctones en perill de desaparició i contribuïm al creixement i desenvolupament del nostre país.

Ca la Col, agricultura ecològica i de proximitat

La Laia i en Toni van deixar Sabadell i Barcelona per fer un canvi de vida i cultivar verdures ecològiques i de proximitat a Ca la Col, a Arenys de Munt, on van veure una oportunitat de fer “una transformació social real” a les seves vides. Defensen que la producció ecològica és important de cara a cuidar el territori, la salut i de posar un granet de sorra per crear “el tipus d’economia que volem”.

El fet de cultivar productes de proximitat “té molt a veure amb la pedagogia. Els clients van prenent consciència de què es produeix i què no es produeix, i això porta a reflexionar sobre el que ens trobem als supermercats cada dia”, diuen, “estem acostumats que al supermercat hi hagi una varietat de cada verdura, quan en realitat hi ha mil varietats”.

Fa dos anys que són pares de la Xènia, “nosaltres estem més tranquils en la vida quotidiana i a part li transmetem uns valors de constància, dels cicles naturals. No li ensenyem, sinó que ho aprèn vivint cada dia en contacte amb els animals, amb la terra, amb les verdures”.

La Laia reivindica l’important paper de les dones a les finques agràries, “sempre han tingut cura del petit bestiar, han desgranat, han triat la grana per la temporada següent, han collit, han fet les conserves i no s’ha tingut en compte”. Actualment, la seva feina encara queda en un segon pla, mentre continuen fent feines importants, com “portar la comptabilitat, tot el que té a veure amb Internet, i no es reconeix socialment, legalment, o fins i tot econòmicament”.

Mas Esclopeter, venda directa a mercat

Què en sabem de la gent que hi ha darrere les parades dels mercats? En Jordi, de Cultius Mas Esclopeter, de Brunyola, en fa 7 cada setmana. Es dedica a cultivar i a vendre els seus propis productes. Sense l’ajuda de la família no seria possible, assegura en Jordi. “Jo em dedico a fer mercats i a la tarda a preparar pel mercat. Anar a petar escarola, tomàquets, mongetes… I de plantar se’n cuida més el meu pare”.

En Jordi defensa la venda directa, “el fet de poder explicar els productes que fem, veure que agraden, el tracte amb la gent… M’agrada molt més que estar sol al camp. És diferent”. N’està orgullós, “quan els clients et vénen i et diuen que els tomàquets són bons, que l’escarola no li ha sortit amargant, que la mongeta molt tendra, això t’omple i et motiva a continuar-ho fent”.

Succés Vinícola, vi amb varietats autòctones de la Conca de Barberà

La Mariona i l’Albert es van conèixer estudiant enologia a Falset. Ara, produeixen vi amb les varietat autòctones de la Conca de Barberà a Succés Vinícola, i encara se’ls il·lumina la cara quan recorden la primera vegada que van trobar un dels seus vins a la taula d’un restaurant.

L’Albert reconeix que la sensació d’orgull en aquell moment és màxima, perquè “te’n recordes de tot el procés que has fet, de les hores i de l’esforç que t’ha suposat. Perquè només tu saps la feina que t’ha costat i la història que hi ha al darrere”. La seva realitat els permet passejar per la vinya, tastar el raïm, veure com està, “i a partir d’aquí decidim”. “Nosaltres ens guanyem la vida fent vi del raïm que surt de la terra i els pagesos es guanyen la vida fent raïm. Tenim en comú l’orgull de poder viure del que surt dels nostres camps i de la nostra comarca. Això és el més bonic de la nostra feina”.

Laia

Amb 29 anys i nascuda a ciutat, fa tres anys que la Laia va decidir dedicar-se a l’agricultura ecològica, juntament amb la seva parella. “Tu també treballes al camp o només et dediques a la paperassa?” Això mai li demanen a la seva parella, però a ella sempre. Al seu company tampoc li han demanat mai com concilia la vida laboral i la familiar. A ella sí. I és que tenen una filla de 2 anys, que passa gairebé tot el dia a l’hort, “ella està ben feliç”, diu la Laia. Feu una ullada a CA LA COL. Agricultura ecològica i de proximitat, l’hort d’en Toni, però també de la Laia!

Fem un Nadal Solidari i de Km 0

nadal

Per aquest nadal estem molt contents de presentar-vos el projecte que hem realitzat conjuntament amb ADFO.

ADFO és una entitat de caràcter social sense ànim de lucre i d’utilitat pública a la comarca d’Osona. Treballa per a la integració universal de les persones amb discapacitat física en els diferents àmbits socials a  través del suport a les persones i a les famílies per millorar la qualitat de vida. ADFO és una entitat que treballa per millorar el  futur a través de la integració universal.

El projecte d’ADFOCET neix davant la possibilitat de millorar la inserció laboral de les persones amb discapacitat física; té la voluntat de ser una empresa productiva que busca la creació de nous llocs de treball i l’ajustament social i personal que requereixen les persones amb discapacitat durant el procés de transició a l’empresa ordinària.

Aquest nadal les vostres compres ajudaran a fer activitats adreçades als joves amb discapacitat física que no poden realitzar activitats tant senzilles com anar al cinema, sortir a sopar, anar a la platja… sense el suport i l’ajuda de diferents serveis tècnics i humans.

Des de Mengem Osona, voliem participar del projecte i vem anar a trobar-los per generar un lot de nadal que tingués la vesant social d’ADFO i alhora reinvertíssim en l’economia del territori.

I què hem plantejat? Dons obsequis per nadal en que tot el producte és local i l’envàs, la il.lusió i les ganes de cada un dels lots la creen desenes de persones amb els seus productes i la seva dedicació.

Cada un dels lots tindrà un fulletó explicatiu i un codi QR on podreu veure per totes les mans que ha passat aquest lot abans d’arribar a vosaltres, i veure la repercussió que té la vostre voluntad de canvi cap a un món més just per tothom i on empoderem a les persones que treballen cada dia per tenir un present i un futur millor.

Us animo a donar un cop d’ull a la proposta, i per qualsevol dubte, contacteu amb nosaltres. Estarem encantats d’adaptar-nos a qualsevol pressupost i oberts a totes les suggerències.

Si voleu que us enviem el catàleg sencer del nadal 2015 envieu-nos un mail o deixeu-nos un comentari.

Què ens aporten els aliments de tardor?

carbassa1

Hem canviat d’estació i amb l’arribada de la tardor han entrat en escena les fruites i verdures d’aquesta temporada.

A l’acabar l’estiu, hem d’acomiadar-nos dels préssecs, de les prunes, de les síndries, de les figues, perquè la tardor és una estació on la magrana, el codony i el raïm són les fruites protagonistes. L’àcid cítric que conté la magrana exerceix una acció desinfectant, a més d’estimular l’acció de la vitamina C. En quant al raïm, es tracta d’una fruita amb moltes calories a causa de la seva alta quantitat de sucres. D’altra banda, presenta una acció antioxidant, i una gran quantitat de ferro. Amb aquestes dues fruites es poden preparar plats d’amanides i macedònies excel·lents. A més de la magrana i del raïm, també són fruites de temporada les taronges, les peres, els plàtans, les mandarines i pomes, els alvocats, les aranges, a part dels fruits secs, les castanyes, etc.

Amb l’arribada de la tardor, tornem a rescatar una gran quantitat de verdures. Els bolets, les cols de Brussel·les, la coliflor, les carabasses, el brócoli són les verdures protagonistes d’aquesta estació, mentre que les hortalisses com la ceba, l’enciam, les pastanagues i el porro, es poden trobar en la tardor així com en altres estacions. També arriben les cols verdes i les lombardas. Els bolets es poden consumir sols, saltejats, amb all, a la planxa, bullits, al vapor, barrejats amb ou remanat, com a guarnició, i acompanyats de pasta, arròs o altres vegetals. El valor calòric dels bolets és baix. El bolet és un aliment ric en vitamines D, B, i en alguns minerals com el iode. Les cols de Brussel·les així com la coliflor són riques en vitamina C i àcid cítric. Estimulen l’acció del sistema immunològic i prevenen algunes malalties degeneratives. Poden ser elaborades també de diferents maneres. En general hem de tenir en compte que a l´hora de cuinar les verdures, la temperatura els hi minva molt els nutrients, així doncs ens hem de recordar de la cocció al vapor o senzillament escaldar-les.

Però anem a explicar les característiques més importants de les estrelles de la tardor:

Carbassa:

La carbassa és molt apreciada tant pel seu sabor com pel seu gran aporti de nutrients i les seves reconegudes propietats per a la nostra salut. La carbassa pot ajudar-nos en casos de falta de fibra, paràsits i problemes urinaris.

.- Propietats de la carabassa:
Estimula la funció del pàncrees ajudant a regular els nivells de sucre a la sang. Col·labora en l’eliminació de mucositats en els pulmons, bronquis i a la gola. Ajuda a enfortir el sistema immunitari per la seva riquesa en antioxidants. El suc de carabassa és laxant i un bon desintoxicant del cos. El seu elevat contingut en betacaroté i alfacaroté, disminuïxen el risc de càncer de pròstata i malalties cardíaques. Coadjuvant en el tractament de les cataractes ja que aquests pacients solen presentar baixos nivells de beta i alfa-carotens.

.- Informació nutricional de la carabassa:
És una gran font de Potassi (entre 140 i 360 mg.). La carabassa conté vitamina C . Betacaroté (entre 450 i els 2.060 mg. de la varietat Vinatera). I en menor quantitat vitamina E i B1 . Calories (entre 12 i 40, segons la varietat). Grasses (entre 0,1 i 0,4).

Bolets:

Hi han diferències substancials entre els bolets conreats i els feréstecs, no obstant i això aproximadament un 90% és aigua i el 10 % restant es distribueix de la segënt manera:  hidrats de carboni 4%, proteïnes 3%, greixos 1%, vitamines i minerals 1% i fibres 1%.
Per tant, com podem veure, nutricionalment tenen molt poc valor. Però organolèpticament  es tenen en un concepte molt alt. El que cal esmentar referent a que no perdin “aromes” és que s´han de consumir el més ràpid possibles i si pot ser evitar rentar-les amb aigua

Castanyes:

Són menys calóriques que els fruits secs i amb menys grasses. Tenen propietats semblants als cereals als quals s’assemblen molt més que als fruits secs.

Composició nutricional: predominen els hidrats, els sucres, els midons i la fibra. Són riques  en vitamines com la B1 (molt valuosa per al sistema nerviós) i la B6 (ajuda a mantenir la funció normal del cervell), la B3 i les vitamines A, C i E. Encara que té poques proteïnes, són de molt alta qualitat. Són una excel·lent font de minerals, sobretot potassi, magnesi, calci, ferro i fòsfor, i addicionalment àcid fòlic. Per això són ideals per a les dones en l’embaràs (ajuda a la bona formació del fetus) i per la lactància i per persones que pateixen anèmia.

Moniatos:

Els valors nutritius del moniato són similars als de la patata, però amb més hidrats de carboni compostos per midons complexos i sucres, els quals li proporcionen el seu característic sabor dolç. Pels nutrientes que aporta, els moniatos són molt adequats per a introduir en la dieta dels nens i dels esportistes o d’aquelles persones que ocupen feines amb gran desgast energètic. Per contra, les persones diabètiques han de controlar el seu consum igual que ho fan amb altres aliments rics en carbohidrats.

En la seva composició trobem que gairebé la seva totalitat és aigua, sobre un 70%, a més ens oferix vitamines A, C, B1, B2 i B6 . En quant als minerals, és ric en potassi, fòsfor, sodi, calci i ferro, a més incorpora àcid nicotínic, carotè, tiamina, pròtids, beta-carotens, àcid ascòrbic, glúcids i riboflavina.

Codonys:

Conegut a l’antiga Grècia com el fruit de l’amor i la fecunditat, era ofert en els banquets de noces i consagrat als déus. El codony, fruit de tardor, embriaga amb la seva olor fresca i arriba als mercats a l’octubre per a gaudi dels paladars més dolços.
Els nutrients que aporta el codony resulten bastant pobres, igual que les vitamines, encara que si hi destaquen en abundància la fibra i els tanins, encarregats d’aportar la propietat astringent tan característica d’aquest fruit, alerta doncs restreny molt. A casa nostre és molt apreciada la confitura de codony o codonyat.

Què ens aporta la carn?

Vegetariano vs Omnívoro

Quan comencem a plantejar-nos la nostra dieta, entrem en la discussió de si hem de menjar carn o no. Després d’uns anys en els que vaig decidir no tornar a menjar carn, ara, en torno a consumir en petites quantitats. Hi ha gent que em pregunta el perquè d’aquest canvi, i sempre els responc el mateix: Ara confio en que la carn que menjo garanteix el benestar animal, que està lliure de toxines, que té un preu just pel ramader i que arriba al meu plat amb totes les propietats intactes.

En realitat el consum de carn no és indispensable per a l’alimentació de l’home ja que hi ha altres aliments a la naturalesa que ens proporcionen els nutrients que podem ingerir a través de la carn, no obstant això, hi ha periodes de la vida en que necessitem una aportació de proteïnes extra i la carn n’és una font important. Fem un repàs de les seves propietats:

Proteïnes. Les proteïnes de la carn tenen un alt valor biològic tot i que una mica inferior a les proteïnes de l’ou o la llet. Mentre que la carn és rica en lisina, posseeix un baix contingut en altres aminoàcids (fenilalanina, tiamina, triptòfan i valina). De totes maneres, complementa molt bé amb les proteïnes dels cereals, que tenen un baix contingut de lisina.

Greixos: L’aportació d’àcids grassos que ens arriben a través de la carn és molt significativa, sobretot, pel que fa la carn de vedella, de porc o de xai, que són carns amb greix intramuscular que ingerim gairebé sense adonar-nos-en. La digestió dels greixos la fa el fetge que és el nostre gran laboratori i fa moltes funcions, entre les quals destaquen la de depurar toxines, la de fabricar bilis i la de facilitar la digestió d’aquests greixos que té la carn; per això, és molt important el consum de carn sense toxines (estabilitzants, CO, nitrits, derivats sòdics, sulfits….) per evitar un sofreesforç del fetge.

Ferro. La carn vermella és una important font de ferro. També contenen ferro altres aliments d’origen vegetal com els llegums, els fruits secs i algunes verdures verdes; no obstant això, la forma química en que es troba el ferro procedent de la carn  fa que s’absorbeixi de manera molt més eficient que el ferro iònic d’origen vegetal. Recordem, que el ferro forma part de l’hemoglobina i la mioglobina (la proteïnes encarregades del transport de l’oxigen), i a més, és un regulador metabòlic molt important. L’absorció del ferro a l’intestí depèn de la presència d’altres aliments, per exemple, l’acid ascòrbic o vitamina C.

Els mariscos com els musclos i les cloïses, les anxoves, les sardines i el rovell d’ou són, també, fonts importants de ferro.

Així mateix, la carn és una font important de zinc i de vitamines del grup B imprescindibles en la regulació de processos metabòlics.

D’altra banda, vull afegir que és important un consum de carn amb consciència, ja que la petjada mediambiental d’una persona que consumeix molta carn, és el doble d’una persona vegeteriana.

Us animo a probar la carn dels nostres productors (el Salt del Colom, Cal Pauet, Amb molt de gust, Niu verd, Ecocity, Pollastre del Montseny) que garanteixen una carn d’animals feliços i d’una qualitat excelent en els seus productes.